La principal matèria primera per al fil de polièster és la fibra de polièster, extreta dels derivats del petroli mitjançant síntesi química. La fibra de polièster té una gran resistència i resistència a l'abrasió, cosa que la fa estable en aplicacions tèxtils. En l'etapa de preparació de matèries primeres, les fàbriques fonen encenalls de polièster per formar una solució de filatura. Aquest procés requereix un control precís de la temperatura i la pressió per garantir la uniformitat de la fibra. En canvi, les fibres naturals com el fil de cotó es deriven de les plantes i el seu procés de producció depèn més de les condicions agrícoles, mentre que el subministrament de matèries primeres per al fil de polièster és relativament estable i no es veu afectat per les estacions o el clima.
En l'etapa de filatura, el polièster fos es forma en filaments a través d'una filadora i després es solidifica en una zona de refrigeració. Aquestes fibres naixents pateixen múltiples etapes d'estirament per millorar la seva disposició molecular i propietats mecàniques. El procés d'estirament es divideix en estirament en fred i estirament en calent; L'estirament en fred augmenta la força de la fibra, mentre que l'estirament en calent millora la seva elasticitat. En comparació amb el fil de niló, el fil de polièster té un mòdul més alt després de l'estirament, el que significa que és menys propens a la deformació, però el fil de niló té una elasticitat lleugerament millor que el fil de polièster. Aquesta diferència fa que el fil de polièster sigui més adequat per a aplicacions que requereixen estabilitat.